La taxació pericial contradictòria és un procediment emprat quan hi ha desacord entre el valor assignat a un bé, típicament un immoble, per ladministració tributària i el valor que considera el contribuent.
Aquest mecanisme permet al contribuent impugnar la valoració oficial mitjançant la contractació dun perit independent. Si les valoracions difereixen significativament, un tercer perit pot ser nomenat per establir una valoració definitiva, cercant així assolir una estimació justa i objectiva del valor del bé.
Taxació Pericial Contradictòria: Una Opció per al Contribuent
La taxació pericial contradictòria és un recurs disponible per al contribuent que discrepa amb la valoració feta pel Departament de Tributs. Aquesta modalitat de taxació ofereix una valoració objectiva de l’immoble basada en el preu de mercat.
Context i Procés de la Taxació Pericial Contradictòria
En situacions on s’adquireix un immoble a un preu avantatjós, El Departament de Tributs pot sol·licitar un ajustament addicional o regularització fiscal, considerant que el valor declarat és considerablement menor al valor de mercat.
Passos per sol·licitar la taxació pericial contradictòria
Per iniciar aquest procés, cal presentar una sol·licitud de taxació davant del Departament de Tributs. Si Tributs ha valorat l’immoble usant coeficients sobre el valor cadastral, es transfereix el cas al Servei de Valoració per a una nova valoració per un pèrit administratiu.
El contribuent també ha de designar el propi pèrit per valorar l’immoble. Si aquesta valoració és menys d’un 10% inferior a la de l’Administració, s’accepta i es basa la liquidació complementària en aquest valor.
Si és menor al valor de l’Administració, es designa un tercer pèrit de forma arbitrària per a una valoració final d’acord amb el preu de mercat en el moment de la compra. La liquidació complementària es calcula llavors segons aquesta última valoració.
Costos de la Taxació Pericial Contradictòria
Les despeses del pèrit designat pel contribuent són la seva responsabilitat. D’altra banda, els costos del tercer pèrit, determinats per la taula d’honoraris de Tributs, els cobreixen ja sigui l’Administració o el contribuent.
Si la taxació del tercer pèrit supera més del 20% el valor declarat, el contribuent assumeix els honoraris; si és inferior, els costos són assumits per l’Administració.
