El rol del pèrit d’assegurances està definit a la disposició addicional de la Llei d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades. Segons aquesta llei, els pèrits d’assegurances són els professionals encarregats d’emetre dictàmens sobre les causes d’un sinistre, l’avaluació dels danys i altres factors que afecten la quantia de la indemnització en un contracte d’assegurança, així com formular la proposta del suma net de la dita indemnització.
D’acord amb aquesta disposició, es dedueix que els pèrits d’assegurances han de posseir no només la titulació oficial a l’àrea relacionada amb el dictamen, sinó també un coneixement profund de la tècnica pericial asseguradora i de la legislació aplicable als contractes d’assegurança. Aquesta competència especialitzada distingeix un pèrit dassegurances dun simple taxador de danys.
El pèrit d’assegurances no només ha de ser capaç de valorar els danys a un bé, sinó també de comprendre tota la legislació i les condicions que regeixen el contracte establert entre l’asseguradora i l’assegurat (pòlissa), perquè en cas de sinistre es considerin tots els elements que puguin afectar la indemnització.
Això implica no només el coneixement de conceptes com infraassegurança, regla d’equitat, valor de nou o primer risc i el seu impacte en la determinació de l’import indemnitzable, sinó també una entesa dels òrgans jurisdiccionals i les lleis que regulen el sector assegurador, incloent-hi els seus terminis. Aquest coneixement i la pràctica són fonamentals, ja que poden influir en els diferents desenllaços de la resolució d’un sinistre.
Per tant, la funció pericial abasta molt més que una simple valoració, incloent-hi nombrosos aspectes que tant assegurats com asseguradores han de considerar, cosa que estableix una clara distinció entre el treball d’un taxador i el d’un perit d’assegurances.
